Societat

Figueres no oblida Enric Moner, víctima del nazisme

Col·loquen una ‘stolpersteine’ davant la casa on va viure aquest home, executat en un camp de concentració

La consellera de Justícia i l’alcaldessa alerten de la revifalla del feixisme

El figuerenc Enric Moner, afusellat el 1945 al camp de concentració alemany de Hradischko (a l’actual República Txeca) té des d’ahir una stolpersteine (“ pedres que fan ensopegar ”, en alemany) a la seva ciutat, per iniciativa del Memorial Democràtic i l’ Ajuntament . Familiars seus procedents de França van assistir a l’acte de col·locació de la llamborda davant del número 88 del carrer Sant Pau –on havia viscut Moner– en companyia de la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, l’alcaldessa, Agnès Lladó, i altres autoritats, així com representants de diverses associacions vinculades a l’exili republicà.

Moner, nascut el 1900, durant la guerra civil es va exiliar a la Catalunya del Nord, on va col·laborar amb la resistència fins que va ser detingut per la Gestapo. Després d’estar internat en diferents camps, acabà a Hradischko, on va ser executat. “Ens toca i estem obligats a homenatjar les víctimes [del feixisme]” va dir la consellera en el seu parlament, que va advertir del fet que Moner feia una vida normal i corrent (“com qualsevol de nosaltres”) fins que de cop i volta, es va convertir en víctima del feixisme. Tant ella com l’alcaldessa van alertar precisament de la crescuda experimentada darrerament pels corrents feixistes i la xenofòbia, un fet davant del qual “no es pot abaixar la guàrdia”.

Les llambordes

Les stolpersteine són unes petites plaques de llautó sobre un suport de formigó, que duen inscrites les dades de gent deportada pel III Reich. A Figueres ja n’hi ha onze, i a tot Catalunya, 344. La consellera va anunciar que se’n posaran 66 més a curt termini. A tot el món n’hi ha unes 82.000, distribuïdes en uns vint països.

LA XIFRA

11
llambordes ‘stolpersteine’ hi ha en aquests moments als carrers de la ciutat empordanesa

La ciutat tindrà el Passeig de la Memòria

L’alcaldessa va aprofitar el seu parlament per explicar que l’Ajuntament dedicarà un espai de la ciutat a les víctimes dels bombardejos aeris que va viure el 1938. El projecte, que es dirà Passeig de la Memòria, té l’origen en un treball d’alumnes de l’institut Ramon Muntaner. Els atacs –gairebé tots, a càrrec de l’aviació italiana– es van centrar en objectius civils, entre els quals l’hospital, i van provocar desenes de morts i centenars de ferits. Per això, Figueres va ser coneguda com “la Gernika catalana”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Puigneró diu que la meitat dels 9 milions de persones que ja tenien el passaport covid l’han tornat a demanar

BARCELONA

El temporal deixa fins a 50 centímetres de neu al Pirineu

SORT

El full de ruta per al futur de l’habitatge a Catalunya

barcelona
JÚLIA CAMPOS
SUPERVIVENT I ACTIVISTA DE LA LLUITA CONTRA EL SUÏCIDI A LA PLATAFORMA OBERTAMENT

“Jo ara tinc ganes de viure i és com tornar a néixer”

ARENYS DE mAR

Quan viure és massa feixuc

Barcelona
Societat

Avis lluitadors pel net

barcelona

Aprendre a sobreviure

BARCELONA
Societat

Quan Besalú fa olor de ratafia

BESALÚ
salut

La pandèmia empitjora però millora el ritme de vacunació