Política

El reinici de curs, l’hora de la veritat per a Aragonès

El president arriba a la xifra simbòlica de cent dies en el càrrec amb la mesa de negociació com a gran repte immediat

El pressupost, en què buscarà la CUP, i la gestió de la Covid, altres temes candents

Demà farà cent dies que Pere Aragonès va prendre possessió com a president, el tradicional període de gràcia que es concedeix als governants perquè se situïn, en una data, l’1 de setembre, que a més coincideix amb l’inici d’un curs polític que serà dens per la represa de la taula de diàleg i la negociació del pressupost com a grans afers. Això, sense oblidar el repartiment dels fons europeus –amb reptes sobre la taula com l’agenda rural o el desplegament de les renovables– o els traspassos i desgreuges que haurien d’arribar de la comissió bilateral. Si és que mai n’hi ha hagut, doncs, la treva s’ha acabat, i arriba l’hora de la veritat per a un Aragonès que ha impregnat d’un perfil de gestió el govern i es proposa impulsar quatre grans transformacions des de la “Generalitat republicana”: la socioeconòmica, la feminista, la verda i la democràtica.

El repte més immediat, però, i segurament el més complicat, és la mesa “de negociació” amb l’Estat, com volen que es digui els republicans, prevista la setmana del 13 de setembre a Barcelona. El fet que el dia 15 vagi a declarar al TSJC l’expresident del Parlament Roger Torrent i tres membres de la seva mesa ha complicat la recerca d’una data, en una metàfora més de com la repressió judicial continua posant traves a una solució política. Aragonès admetia ahir a TV3 que estan “ballant” entre dues dates, tot i que el problema principal no serà el dia, sinó si hi va el seu homòleg Pedro Sánchez, que encara no ho ha confirmat, ja que si no ho fa “salta tot pels aires”. “No concebo una reunió en què no hi sigui, perquè sap la importància que té per encarar la resolució del conflicte, i pel naixement i desenvolupament de la legislatura a Espanya”, etzibava.No sonava a amenaça però sí a advertència, perquè ell mateix després hi insistia, en recordar que el fet que a Madrid les majories depenguin de l’independentisme “és una invitació a moure’s”. Aquest sembla ara mateix, amb relació també a la negociació del pressupost de l’Estat, el gran as a la màniga que vol jugar el govern. O la part d’ERC del govern, perquè Junts no hi sembla gaire en sintonia, i els seus dirigents no perden cap ocasió per expressar el seu escepticisme amb el diàleg. Aquesta és una debilitat afegida de la part catalana, tot i que els consellers de Junts han fet pinya en admetre que l’intent forma part de l’acord de legislatura, i s’hi ha d’anar. “El govern està clarament compactat en això; hi haurà una sola posició a la mesa”, garantia ahir Aragonès. L’as dels socis, això sí, és diferent, segons recordava el vicepresident Jordi Puigneró a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada, i no és altre que el de la unilateralitat. “Ja ho vam fer l’1-O, i ho podem tornar a fer”, avisava, després de subratllar que, si no es posa sobre la taula, la posició catalana serà molt feble.

Aragonès confia que la mobilització de la Diada faci que l’independentisme torni a mostrar múscul, tot i que tampoc hi ajuda, a mostrar fortalesa, que no s’hagi concretat encara l’escenificació d’un Acord Nacional per l’Amnistia i l’Autodeterminació amb un ampli espectre d’agents socioeconòmics, partits i entitats, que Aragonès volia que arribés abans de la represa de la taula, però que ahir ja admetia que requerirà “una mica més de temps” si es vol assolir un “acord sòlid”. “No es tracta de fer una foto un dia abans de la mesa, sinó que vagi acompanyant”, proposava, en una solució que vindria a ser el substitutiu del “diàleg intern” que tant reclama el PSC entre partits, però que el govern s’ha mostrat refractari a convocar per no alimentar l’argument que és un conflicte entre catalans, i no pas amb l’Estat espanyol. A banda, el més calent és a l’aigüera també pel que fa a la taula estratègica de partits i entitats independentistes que apareix als acords d’investidura i que, a més de dibuixar el full de ruta del procés, hauria d’anar fiscalitzant el resultat del diàleg amb l’Estat.

Aragonès, que ja ha suggerit que la taula s’hauria de reunir cada “dos o tres mesos”, sap, en tot cas, que si dona rèdits no serà pas a curt termini, i per començar es conformaria que les parts refermin les posicions i es pugui avançar en els “procediments”. “No pot haver-hi una negativa constant si hi ha una majoria clara i persistent en el temps”, subratllava, per recordar a La Moncloa que la seva actual posició a mitjà i llarg termini “només es pot mantenir amb repressió i inestabilitat”. “Estem oferint la possibilitat que això es gestioni d’una altra manera”, cloïa.

Pressupost per al 2022

L’altre gran cavall de batalla “absolutament necessari” és el pressupost del 2022, que Aragonès vol aprovar amb la CUP, el soci d’investidura. Així hi insistia ahir, desoint els cants de sirena del PSC, en recordar que els comptes són bàsics per desplegar els pactes signats. Els cupaires, igualment freds amb el diàleg, ja han mostrat el seu desacord amb el projecte d’ampliació del Prat o la candidatura als Jocs d’hivern del 2030 al Pirineu, i han criticat gestos com que Aragonès sopés amb el rei en la inauguració del Mobile World Congress. El president, en canvi, recorda com ja s’han fet passos dirigits a complir els acords amb ells, com la posada en marxa d’una energètica pública o de la renda garantida, la creació d’una comissió per debatre un nou model d’ordre públic o la dotació de més de mil milions a polítiques socials i d’ocupació per superar la crisi. “Tenim una clara aposta per l’educació, les polítiques d’habitatge, la reindustrialització o els serveis públics que es reflectirà als pressupostos, seran coherents amb els acords amb la CUP i Junts”, subratllava, per seduir-los.

És clar que, com bona part de la presidència de Torra i dels vuit mesos de buit, la gestió de la Covid és el primer gran repte que ha hagut d’entomar el govern Aragonès, i encara haurà de ser la prioritat. El president es fixava ahir el reinici amb normalitat del curs escolar i l’empenta final a la campanya de vacunació entre joves i adolescents com una de les principals fites dels pròxims mesos, abans d’encarar la reobertura del lleure nocturn o la instauració d’un passaport Covid. Aragonès, a més, es fixava altres prioritats d’aquí a final d’any com ara la renovació d’òrgans que depenen del Parlament, com el Síndic de Greuges o de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que veu “urgent” i “fonamental” per a una altra emergència, el foment de l’ús social del català entre el jovent.

Descarta ara la vinyeta i lliga l’aeroport a la gestió

Les grans infraestructures són un altre dels reptes immediats sobre la taula. El president va descartar la implantació només a Catalunya de la vinyeta per circular per les vies d’alta capacitat, la solució que ha proposat sempre per sufragar-ne el manteniment, arran del fet que demà algunes de les principals autopistes revertiran finalment en l’Estat i la Generalitat. “No pot ser que només s’apliqui a Catalunya; com a mínim mentre pertanyem a l’Estat cal haver-hi igualtat de tracte”, esplicava. Abans, a més, exigia que es compensi el “greuge històric” per la manca d’inversió estatal al país.

Sobre l’ampliació del Prat, Aragonès va refermar que no acceptarà cap projecte “amb impacte en la biodiversitat”, i va lligar la posició final del govern al fet que l’aeroport sigui de gestió catalana. “De res serviria augmentar la capacitat si al final s’ha d’omplir de vols low cost, i l’única manera d’evitar-ho és la gestió des d’aquí”, indicava, mentre reclamava el suport dels que volen l’ampliació “i fa 15 anys demanaven gestió catalana”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Brussel·les demana tipificar el discurs i els crims d’odi com a delictes de dimensió transfronterera a la UE

BRUSSEL·LES

El Consell de Ministres aprova aquest divendres la Llei d’startups

MADRID

Illa demana que es deixi de “polititzar” amb la llengua i aposta per “aïllar” les famílies del debat

BARCELONA

Scholz agafa el relleu

Berlín

Merkel ja és excancellera

Berlín

Un nou escàndol posa contra les cordes Johnson

londres
Borràs considera que la qüestió de confiança a Aragonès és vigent

Borràs considera que la qüestió de confiança a Aragonès és vigent

Barcelona

Casado insta el govern espanyol a anar fins les “últimes circumstàncies” si Catalunya no compleix la sentència del 25%

MONTEVIDEO

Un grup independentista pinta insults a casa del rector de la UAB i en demana la dimissió

barcelona