Opinió

la columna

El paisatge pitjor

Ara que TV3 ha decretat quin és el millor paisatge de Catalunya potser seria interessant determinar quin és el pitjor. No resultaria fàcil, però. Fa temps que Catalunya és el pitjor paisatge de si mateixa i que els pintors d'aquarel·les van fugir a la recerca d'altres ports i altres pinedes on la realitat no espatlla un bon quadre. L'inconvenient de triar el paisatge més desastrat de Catalunya és que aquesta mena de paisatges solen ser els més habitats i que pugui ser que es tracti del teu. Ja és una bona creu haver de viure en una porqueria de paisatge, perquè al cim el declarin la merda més grossa de Catalunya. Declarar el paisatge que més ofèn la vista seria, d'altra banda, desaconsellable perquè podria fomentar l'odi entre els catalans i una forassenyada cursa per enlairar el contrari (més aviat enfonsar-lo) al pòdium del contenidor nacional. Segons com es miri, resultaria també una tasca una mica òbvia, perquè tots sabem quin femer es trepitja als pobles ofegats de segones residències i quina flaira desprèn l'aixella urbana. Dels concursants del programa, és clar, en quedarien exclosos com a càstig els pocs ciutadans privilegiats que gaudeixen, ells sí, dels millors paisatges de Catalunya perquè, per culpa dels seus xalets, el millor paisatge de Catalunya en realitat no existeix. Ben mirat, el pitjor paisatge de Catalunya no es podria triar mai perquè, més que triar-lo, primer l'hauríem d'haver evitat i perquè, si el triéssim, hauríem de triar també els pitjors ciutadans de Catalunya. Un país que aspira a la brillantor de la independència s'ha de dedicar a empolainar els seus herois, no pas a exhibir els exemplars més defectuosos de l'espècie. De fet, tampoc no costaria tant saber quin és el pitjor paisatge de Catalunya. El pitjor paisatge de Catalunya segurament és la cala de sa Tuna després que en Cuní va sentenciar que era el millor. El problema de tenir tanta credibilitat és que et poses el banyador, submergeixes la panxa al mar i provoques una estesa de tovalloles i una guerra de cops de colze. I això sí que és esguerrar un paisatge.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.