Opinió

Raça humana

Un miracle tacat de sang

Per a molta gent Ruanda és una pel·lícula, la pel·lícula Hotel Ruanda basada en l’experiència de Paul Rusesabagina, aquell gerent del Mille Collines de Kigali que el 1994 va salvar la vida de 1.268 persones enmig d’un brutal genocidi que Europa i els EUA haurien evitat si no haguessin retirat els cascos blaus –no oblidem tampoc com el colonialisme belga havia esperonat els enfrontaments ètnics, sempre bons aliats dels espolis–. Per a les potències, Ruanda és actualment el paradigma africà del miracle econòmic, amb un creixement anual d’un 10% i amb uns donants generosos que cooperen pel seu desenvolupament en un intent de tapar les vergonyes i absolutament complaents amb el règim dictatorial de Kagame –el 2017 guanyà les eleccions amb un 99% dels vots!– que deté, assassina i fa desaparèixer els líders de l’oposició, com denuncia Amnistia Internacional; ara li ha tocat el torn a Paul Rusesabagina, condemnat dimarts passat a 25 anys de presó per terrorisme en un simulacre de judici sense garanties processals. Però quin interès té la zona dels Grans Llacs? Una nova investigació de l’ONU revela que Ruanda és el capitost i màxim beneficiari de les sofisticades xarxes de contraban que extreuen or i coltan de les mines de l’est del Congo, i que contribueix a generar els conflictes armats que devasten el país exportant com a propis, i per valor de 412 milions de dòlars anuals, aquests estratègics recursos. Vet aquí l’explicació d’un miracle que meravella el món i que com a consumidors –d’ordinadors, de mòbils o de joies– ens continua tacant de sang.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.