Opinió

El que Sirera pensa i el que diu

Qualsevol polític mínimament coherent que fos enxampat escrivint al mòbil que considera el seu partit «una merda» dimitiria el càrrec. El diputat del PP Daniel Sirera, en canvi, ha reaccionant criticant la tasca de la fotoperiodista que el va retratar i amenaçant de querellar-se contra el diari que va publicar la prova de la seva hipocresia. Sirera confon el dret a la intimitat amb l'exercici seriós de la política, i intenta dissimular la vergonya del seu comportament amb amenaces i demagògia. No, senyor Sirera, divulgar públicament el contingut d'un missatge adreçat a un company de partit no és fer trontollar els fonaments de la democràcia, sinó justament tot al contrari, enfortir-los amb una informació veraç i de valor públic, que és la feina que pertoca fer als periodistes en un règim de llibertats. Sirera, a més, no és un militant de base, té veu a la direcció del partit i és allà on ha de presentar batalla per aconseguir que el seu partit deixi de ser la merda que ell considera que és. El mínim que se li pot demanar és que, almenys, no faci sermons i no es presenti com a víctima de res, perquè les úniques víctimes d'aquest episodi són els ciutadans que el van votar sense saber el que realment pensava.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.