Opinió

Un «dimissionari provisional» que continua fent de senador

Vint-i-quatre hores ha tardat el Tribunal Suprem a iniciar els tràmits per demanar el suplicatori que permetrà actuar contra Luis Bárcenas després que aquest va dimitir del càrrec de tresorer del Partit Popular. La decisió del Tribunal, per bé que esperada, ha estat rebuda amb extrema cautela per la direcció del partit, que ha dit públicament que confia en la innocència de Bárcenas però ha evitat fer-s'hi fotos a la porta del jutjat i no pot dissimular la incomoditat que li provoquen les acusacions que pesen en contra seu: frau fiscal i suborn que presumptament haurien servit també per finançar il·legalment la formació política. Les darreres setmanes, a mesura que augmentava la pressió dels altres partits per forçar la dimissió o la destitució del tresorer, es feia més evident el distanciament entre Bárcenas i Rajoy. El líder popular ha optat per mantenir-lo en el càrrec fins al darrer moment, i la primera pregunta que es poden fer els militants és perquè calia deixar passar sis mesos que només han servit per desgastar el partit per acabar d'aquesta manera. Tampoc és lògic que l'extresorer mantingui el càrrec de senador una vegada ha dimitit. Si ha plegat per defensar-se sense perjudicar el partit (ell mateix ha dit que ho feia per lleialtat), el més natural seria que també renunciés a l'escó de la Cambra Alta. En aquest sentit, ahir es formalitzava la renúncia del diputat Jesús Merino com a coordinador de les comissions del grup popular al Congrés. Mentrestant, Bárcenas continua exercint de senador com si res i reivindica la seva condició de «dimissionari provisional», una fórmula estrambòtica que no pot amagar ni la gravetat de les acusacions ni les ganes del PP de girar full.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.