Opinió

Jutges que es dediquen a polititzar la justícia

Els jutges espanyols que tant critiquen la politització de la justícia són actualment els que més hi contribueixen. La decisió del Tribunal Suprem de convocar la premsa estrangera (posteriorment ha rectificat i ha cridat també la premsa estatal) per explicar el procediment obert contra el jutge Baltasar Garzón amb la finalitat de rentar la imatge de la institució és, en aquest sentit, reveladora. Si al Tribunal li preocupa la seva imatge és que té motius per pensar que aquesta s'ha deteriorat i, en comptes de muntar rentats d'imatge, hauria de reflexionar per què s'ha arribat a aquest punt. La reflexió, però, arriba des de l'estranger, concretament des de l'Argentina, on diferents organitzacions humanitàries han presentat una querella perquè els tribunals d'allà investiguin els crims contra la humanitat comesos durant el règim franquista. Justament allò que ha fet seure Garzón al banc dels acusats, imputat per un presumpte delicte de prevaricació després que va començar a investigar les fosses comunes on hi ha enterrats el represaliats de Franco. Tot plegat resulta inquietant perquè referma les sospites que la Transició encara s'ha de fer en la judicatura i que hi ha magistrats amb prou poder que simpatitzen amb el franquisme, fins al punt de barrar el pas als que, recollint una preocupació ciutadana, voldrien aclarir les responsabilitats. També és pròpia del franquisme la reacció del PP davant les mostres de suport que ha rebut Garzón. No pas una persona qualsevol, sinó el líder del partit, Mariano Rajoy, ha qualificat públicament d'«antidemocràtic» l'acte universitari organitzat per CCOO i la UGT a favor del magistrat. Si pel PP opinar lliurement és antidemocràtic, això sol ja el retrata.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.