Opinió

L'«efecte Obama» s'estavella contra la realitat

La popularitat del president dels Estats Units, Barack Obama, ha baixat un 20 per cent d'ençà que, ara fa un any, va prendre possessió del càrrec envoltat d'un corrent eufòric que va recórrer el món sencer. Però qualsevol eufòria, fins i tot aquesta alimentada per l'anomenat efecte Obama i recentment reforçada amb la concessió del Premi Nobel de la Pau, es desinfla si no va acompanyada d'una acció de govern consistent. El primer president negre de la història dels Estats Units ha consumit aquest primer any del mandat captiu de les hipoteques que arrossega la primera potència mundial i de les herències que els demòcrates van rebre de l'administració Bush. Hipoteques com la que lliga l'activitat industrial del país a uns nivells de contaminació elevadíssims i que, malgrat la seva determinació, Obama ha estat incapaç de reduir, fins al punt que la delegació nord-americana acudirà a la imminent cimera de Copenhaguen amb bons propòsits però escasses possibilitats d'assumir les restriccions de les emanacions tòxiques que se li exigeixen. Tampoc ha triomfat Obama a l'hora de tirar endavant la reforma sanitària que ha de permetre que cap ciutadà quedi al marge de l'assistència pública, una promesa electoral que fins i tot ha topat amb detractors a les files demòcrates. La gestió presidencial ha estat, d'altra banda, tan insatisfactòria a l'hora d'afrontar reptes vells com a l'hora d'afrontar els nous. A l'Iraq, Obama desplega la mateixa política que el seu predecessor i a l'Afganistan ni tan sols en desplega cap de concreta. Mentrestant, no es veuen enlloc les mesures que haurien de collar més el sector financer per impedir una altra crisi com la que ha provocat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.