Cultura

Els visitants oblidats de l’avantguarda

L’MD’A de Girona presenta la primera revisió dels anys catalans, entre 1915 i 1918, de Celso Lagar i l’escultora Hortense Bégué

El novembre de 1997, la galeria Joan Gaspar va organitzar una exposició de Celso Lagar (Ciudad Rodrigo, 1891-Sevilla, 1966) a partir d’una trentena d’obres provinents de col·leccions angleses i americanes. Aquesta procedència explica en part que es posés l’accent en els seus orígens castellans, que és allò que els col·leccionistes estrangers esperen d’un pintor espanyol. El contacte amb l’avantguarda parisenca i catalana, que havia donat a la seva pintura un aire entre modiglianesc i cézannià, passat pel pudorós sedàs noucentista, quedava així diluït a favor de la construcció d’aquesta cosa espúria de la raça, de la mateixa manera que, encara en vida, la seva trajectòria de bohemi irredempt havia quedat enterrada sota la morbositat del desordre psíquic que l’havia portat a ingressar en un sanatori parisenc. “El pintor dels desheretats i dels pobres”, com se n’ha dit amb un excés de patetisme, sobretot arran de la seva preferència, a partir dels anys vint i trenta, per les companyies ambulants de circ, ha quedat suspès, doncs, en la terra de ningú de tants artistes capaços que no van arribar a trobar el seu lloc en el discurs historiogràfic. El Museu d’Art de Girona vol contribuir a desfer aquests prejudicis amb l’exposició Celso Lagar i Hortense Bégué. Els anys catalans (1915-1918), que aborda de nou l’obra de l’artista, i de la seva encara més infortunada companya, en el moment que va definir el seu estil, entre principis de 1915 i finals 1918, que coincideix amb la seva estada a Catalunya, encara que des d’aquí també va fer viatges a París, Madrid i Bilbao.

L’MD’A ja s’havia fet el propòsit de revisar la seva figura el 2018, quan la Generalitat va adquirir una de les cinc obres que se sap que Lagar va pintar a Girona durant les sis setmanes que va passar a la ciutat el 1915, preparant l’exposició que obriria a Athenea després d’haver-se presentat amb cert enrenou a les galeries Dalmau. Llavors la professora Lluïsa Faxedas tot just s’havia començat a interessar per aquest artista que semblava haver deixat una fonda empremta entre els artistes gironins, sobretot en l’escultor Fidel Aguilar i el poeta i mecenes Xavier Monsalvatje (que esdevindria un dels seus primers col·leccionistes), però els quasi tres anys de recerca han revelat un contacte molt més estret i de doble direcció: “Els anys que Lagar va passar a Catalunya no només van ser molt importants en el seu desenvolupament, sinó que ell també va ser una figura significativa en l’entorn artístic del país”, assegura la comissària, que recorda les quatre exposicions que va fer a Barcelona i Girona i els vincles amb l’avantguarda catalana (Salvat-Papasseit i Josep M. Junoy el van acollir a Un Enemic del Poble i a Troços, i Josep Tharrats, a les pàgines de la revista gironina Cultura), que va sacsejar amb la creació d’un moviment propi el 1915, el planisme, on barrejava troballes del cubisme, el futurisme i el simultaneisme.

L’exposició de l’MD’A, que s’inaugura avui i es podrà veure fins al 6 de març del 2022, posa l’atenció, doncs, en aquest període concret, a pesar que Lagar acabaria sent més conegut per la seva posterior explotació del món dels saltimbanquis, i treu per primera vegada dels llimbs la seva companya des del 1913, Hortense Bégué (Cauvós, 1890-París, 1957), “una altra dona artista silenciada, de mica en mica, per oblits, voluntaris o no, de la crítica del moment i de la historiografia posterior”, com diu la directora del museu, Carme Clusellas. Autora d’una significativa producció d’escultura de temàtica animalista, molt en voga al París de principis de segle, Bégué ha merescut una recerca ex-novo, a càrrec de María José González, professora de la Universitat de Barcelona, que ha localitzat bona part de la seva producció, mai exposada des de la seva mort.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Sopa de Cabra
GRUP DE MÚSICA

“A ‘Ben endins’ sonàvem encara com un grup de garatge”

BARCELONA
L’APUNT

Ja arriba el bon temps (de festivals)

Obrint les portes a tot el món

Barcelona

Santa Cristina recupera 25 tombes paleocristianes

SANTA CRISTINA D’ARO

Entrar al llit de la prostitució

BARCELONA

Dani Martín, Antonio Orozco, Sergio Dalma i Els Pets participaran al festival Summerfest Cerdanya, previst pel 2022

Puigcerdà
Montserrat Torrent
ORGANISTA

“Lluito tant com puc per defensar la vellesa”

BARCELONA

“Emociona’t”: una campanya per donar suport i promocionar la cultura

Barcelona

Narcís Comadira, artista convidat de l’Auditori

GIRONA