Cultura

Mirador

Jaume Picas i la cultura de masses en català

Picas va treballar incansablement per bastir una cultura de masses de qualitat que normalitzés l’ús del català

Avui hauria fet cent anys Jaume Picas i Guiu, que “sembla haver entrat al saló dels il·lustres desapareguts”, segons Carles Gámez. Les qui no l’obliden són Elisenda Picas (filla) i Eulàlia Blasi (cunyada). En un pis a tocar del Teatre Nacional de Catalunya (que Picas no va veure ni, segurament, imaginar), tots tres salten d’una anècdota a l’altra. “Tot el dia escrivia i dibuixava”, comenten; “s’ho llegia tot, quatre o cinc llibres a la vegada, també en anglès i francès”. Diu Josep Maria Espinàs que va saber exercir “la curiositat com un ofici”. I sempre amb vocació de servei. La seva preocupació era recuperar un ús “normal” de la llengua a través de la cultura popular. Confessava que era un “autor comercial” i afegia, sorneguer, “com Shakespeare o Beethoven”. Ho tenia clar: “Cal incorporar el poble a la cultura i, tal com està la situació, al poble se li han de donar coses entenedores.” Per Alexandre Cirici Pellicer, bon amic, la seva tasca era “l’art dels mass media com a servei”. Per això es va guanyar l’antipatia d’aquells cenacles que advocaven per l’alta cultura, més intel·lectual. Picas sentia que el tractaven de creador de segona fila i això li recava.

D’origen humil, les seves inquietuds culturals s’inicien a l’Institut Escola. Amb 17 anys marxa a l’exili “perquè em sentia incapaç de sotmetre el meu esperit a les coses que venien”. A Montpeller estudia història de l’art, escriu en publicacions periodístiques, exposa els seus dibuixos, fa poemes i es relaciona amb altres intel·lectuals exiliats. Torna el 1941 i estudia dret. Com que no vol exercir la seva carrera, fa tots els papers de l’auca i deixa empremta en l’exigu panorama cultural català del franquisme. És polifacètic per convicció, però també per necessitat. Participa en la fundació de l’Esbart Verdaguer, que segons Blasi “volia portar el folklore de la plaça a l’escenari”. Picas hi fa de director artístic. A partir d’aquí, s’intensifica la seva activitat cultural: col·labora a Ariel i, a Fotogramas, s’encarrega de la crítica de dansa i, sobretot, de la cinematogràfica, que combina amb la pràctica (escriu guions, fa d’actor en una vintena de produccions). Va ser el primer crític de cinema de l’Avui. Les seves crítiques, impecables i a voltes implacables, fan escola.

A Ràdio Barcelona firma el primer guió de ràdio en català, una adaptació del Poema de Nadal de Sagarra. També realitza programes de referència com Panoramas de Cataluña, que divulga les cançons d’Els Setze Jutges, o En totes direccions, aparador de la cultura catalana del moment. El 1963 entra a Televisió Espanyola conscient del poder de divulgació de la petita pantalla. S’encarrega d’adaptar i dirigir dramàtics, com ara La ferida lluminosa (1964), el primer programa televisiu en català. Tot plegat ho compagina amb la creació literària. Publica les novel·les Un gran cotxe negre (1963) i Tren de matinada (1968), la llavor del film Palabras de amor, dirigit per Antoni Ribas i protagonitzat per Joan Manuel Serrat. També fa incursions en el teatre (La innocència seu al sofà, 1966), l’òpera (Amunt!, 1958) i el musical (Trincar i riure, 1971; Xauxa!, 1972). Escriu i tradueix cançons de jazz i de musicals (Sondheim, Lloyd Webber) per a artistes de la Nova Cançó. I és que la música és un vehicle valuosíssim per projectar la llengua. Les lletres del disc Història de Catalunya són seves; també les dels primers elapés de La Trinca. Però els seus versos més cantats són del Cant del Barça (1974), coescrit amb Espinàs a petició d’Agustí Montal.

Potser el seu nom ha caigut en l’oblit, però no el seu llegat. Picas va treballar incansablement per bastir una cultura de masses de qualitat que normalitzés l’ús del català, amb un ull posat a la tradició i l’altre al món anglosaxó. Després d’hores d’anècdotes entre filla i cunyada, sorgeix una pregunta sense resposta: què hauria fet Picas si la mort no se l’hagués endut prematurament el 1976? Ves a saber, potser avui seria tuitaire o youtuber. En català, és clar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.