Cultura

Els musicals coparan la temporada

‘T’estimo si he begut’,‘Bye bye, monstre’, ‘Cantando bajo la lluvia’, ‘Fama’ i ‘Billy Elliot’: títols d’una tardor ambiciosa

T de Teatre, La Brutal i Dagoll Dagom lideren ‘T’estimo si he begut’, amb text d’Empar Moliner
Les productores van pactar l’estada amb els teatres una antelació de 12 a 18 mesos

Arrencada d’empenta a Barcelona. Pels volts de la Mercè amb l’habitual Catalunya aixeca el teló es concentraran cinc espectacles musicals. Són títols que aspiren a tenir una notable temporada d’explotació. Cantando bajo la lluvia, per exemple, calcula de sis a set mesos al Teatre Tívoli; Billy Elliot preveu la temporada sencera al Victòria, i T’estimo si he begut, fins a quatre mesos al Poliorama. Els altres títols previstos són Fama, amb Coco Comín al Teatre Apolo (fins ara han ajustat molt l’explotació per concentrar l’ocupació en aquesta rearrencada d’un teatre que va tancar en fals fa dos anys), i Bye bye, monstre, una proposta familiar amb música de Damaris Gelabert i debut en la direcció d’Anna Rosa Cisquella. Seran, per ara, de novembre a gener, buscant la tirada nadalenca i (molt probablement) buscant complicitat amb les sessions escolars (un clàssic per a bona part de les produccions de Dagoll Dagom).

La temporada 2021/22 arrencarà amb una ambició que no va poder lluir el curs de la Covid. Si en la temporada 2020/21, l’arrencada era quasi de militància (calia obrir teatres al 50% per donar feina als artistes i perquè el públic responia amb gran civilitat i entusiasme a les reobertures de les sales), ara es pronostica una temporada en què es convoca un gran públic. Jordi Sellas, de Nostromo Live, reivindica Cantando bajo la lluvia com el musical de major envergadura que estrena a Barcelona. Nostromo Live (com ja va fer amb La jaula de las locas) demostra que hi ha un equip de professionals per muntar una producció que posteriorment pot fer gira per l’Estat espanyol i temporada per Madrid. La norma, des de fa anys, és que els musicals el produeixin a Madrid i arribin a Barcelona l’any següent. La productora compatibilitzarà la temporada de Cantando bajo la lluvia amb part de la gira estatal de La jaula de las locas. Hi ha actors que intervenen en les dues produccions (Ivan Labanda, Ricky Mata, entre d’altres) i sí que caldrà trobar una alternativa pel 2022, quan hi ha prevista temporada de Cantando... a Madrid i encara gira endarrerida de La Jaula... Àngel Llàcer i Manu Guix signen la seva tercera aposta amb aquesta productora, tot i que tenen altres títols d’èxits com Molt soroll per no res (TNC), Geronimo Stilton (Condal) o El petit príncep (Barts). Sellas comenta, sobre la competència a la cartellera que incita a la creació de públic: es venen més entrades i hi ha nous espectadors que debuten al teatre, ajudarà a “un cert retorn a la normalitat” per recuperar assistència i recaptació d’anys més propicis (el 2018/19 va sumar 2,5 milions d’espectadors).

Empar Moliner, per fi, podrà veure en temporada la transformació del seus contes a T’estimo si he begut al Poliorama. El títol s’arrossega esperant superar els tancaments de la Covid. T de Teatre, Dagoll Dagom i La Brutal construeixen un casino en crisi en una peça que s’alternen els monòlegs, les cançons i una situació delirant. Poc es pot explicar encara de Bye bye, monstre, però hi ha la garantia d’un repartiment d’Alba Florejachs, Albert Triola, Marc Soler, Vinyet Morral, Martina Garcia i Violeta Marín. La peça planteja de manera lúdica el comiat al virus.

Billy Elliot és una aposta arriscada perquè necessita ampliar repartiment actoral dels menors, que obliga a multiplicar per tres cada rol. Després de l’èxit a Madrid, havien de venir, el curs passat corresponia l’explotació a Barcelona. Ara estaran al Victòria. Els 60 nens triats a Barcelona reben classes de ball des del març del 2019 al centre de Coco Comín. Aquesta coreògrafa i directora torna als musicals amb Fama, un títol de referència i que ja ha tingut diverses vides a Barcelona. Les funcions es faran a l’Apolo i la previsió és d’estrenar d'octubre a febrer. Serà la primera vegada que els nous gestors de la sala aposten per un títol durant tant de temps. 

Més musicals en recambra

També el Teatre Condal (vegeu peça) aspira a fer una temporada més llarga de La filla del mar, també amb molta atenció a arribar als alumnes d’instituts per una temàtica que els pot ser molt propícia, i explotant el filó de ser un dramaturg com Àngel Guimerà rellegit en clau de musical (com aquell Mar i cel), però en aquest cas evitant una escenografia espectacular a canvi d’un musical molt més artesanal i multidisciplinari en què, per exemple, els actors també toquen els instruments a vista. S’augura un treball de matís i emocions, amb música de Marc Sambola.

També La Cubana serà un dels reclams de la temporada 2021/22. Però, tot i que habitualment arrenquen a la tardor, aquest any no estrenaran Adeu, Arturo fins al gener. Ho veuen com una sort perquè amb una previsible pandèmia molt a la baixa, no caldrà distanciar públic i actors, i respirarà millor el seu teatre de contínua interacció amb els espectadors.

Embús?

És evident que el calendari es reordena a conseqüència de la Covid. Billy Elliot o T’estimo si he begut han hagut d’endarrerir la seva temporada a Barcelona. El període en què es va tancar l’acord amb la sala per poder fer temporada es remunta en un període que va dels 12 als 18 mesos. No és un temps excessiu, segons les productores, si es compara en el funcionament de fa cinc anys, aproximadament. La veritat és que els teatres de gran aforament necessiten espectacles d’aquestes dimensions, i fins i tot els proven de produir ells mateixos (com Dagoll Dagom al Victòria, fins fa ben poc). Ara l’ecosistema dels grans teatres sembla més aviat resolt. Ja ningú planteja editar un disc o fer gaire marxandatge per aconseguir ingressos (i difusió) extra dels seus espectacles. Tot es concentra, doncs, a gaudir d’altes ocupacions i de preus que mantinguin l’equilibri entre el que costa aixecar el teló (Billy Elliot compta fins a 130 professionals per a la seva producció; Cantando bajo la lluvia, 30 actors i 10 músics en directe; o Fama, 30 actors amb música en directe) i el que el faci accessible per al gran públic.

Per ara, el Condal amb ‘La filla del mar’ al Grec

De tot el reguitzell de propostes, la que ara estrena, coincidint amb el Grec, és La filla del mar. És un projecte que es remunta a l’any 2014. Ha calgut molta paciència per anar fent viable una idea que entusiasmava la companyia La Barni Teatre, el dramaturg Jaume Viñas i el mateix Daniel Anglès (director artístic del Condal). El teatre de Focus aspira a reivindicar el gènere musical i, en la mesura que pugui, amb una tria d’autoria contemporània (Fun home) o en adaptacions d’autories catalanes (La filla del mar). Si es confirma l’èxit d’aquests dies del Grec (ahir van començar les prèvies i estarà en cartell fins al 4 de juliol) es preveu una estada més llarga fins a la meitat de la temporada vinent.

Toni Viñals, Mariona Castillo i Xavier Casan (entre d’altres) intervenen en un musical en què la protagonista és Clara Solé (Àgata), una noia que arriba misteriosament a la platja, sola, quan tenia cinc anys i que el poble adoptarà. Amb la joventut, ella demanarà una llibertat que el poble no sap gestionar. Guimerà indaga en la condició humana i també en l’animalitat que hi ha dins de cadascú.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Todd Haynes
CINEASTA

“La Velvet és l’equilibri entre Reed i Cale”

SANT SEBASTIÀ

La GIO s’estrena a Temporada Alta amb dos concerts

Girona

Fires a la plaça del Vici

Invitació a l’aventura

Barcelona
Mirador

Jesús, debat dramàtic

Periodista i escriptor

Amb l’equilibri subtil del Fuji

Barcelona
societat

Grans i petits, en els 36 tallers de Barcelona Dibuixa

Rècord de visitants al festival d’arquitectura Open House BCN

Barcelona

El Palau de la Música commemora els 50 anys del discurs de Pau Casals a les Nacions Unides

Barcelona