de set en set

Balló també se'n va

No només no s'ha renovat el contracte a Josep Ramoneda com a director del CCCB. Com se sospitava, tampoc a Jordi Balló, que feia més de quinze anys que era el director d'exposicions del centre. El cas...

de set en set

Desig i realitat

Agraeixo sincerament totes les felicitacions de Nadal: les que m'han fet i em faran personalment i les que m'han arribat a través del correu electrònic, siguin de particulars, empreses, associacions,...

de set en set

Celebració

A la Universitat de Girona van tenir lloc la setmana passada diversos actes per celebrar-ne el vintè aniversari. Tal celebració havia de “culminar” amb un acte institucional amb la presència d'Artur...

PATRICIA HIGHSMITH NO VOLIA QUE
L'ETIQUETESSIN COM A AUTORA LÈSBICA

L'única novel·la de Claire Morgan

Poc abans de Nadal de l'any 1948, Patricia Highsmith acabava d'escriure Estranys en un tren, que no només va tenir èxit, sinó que aviat va ser adaptada al cinema per Alfred Hitchcock. Aquesta seva primera...

de set en set

Gràcies a la Pepa

Quan, a les tres de la tarda de dissabte passat, vaig entrar al Tanatori de Salt, hi sonava la cançó Gracias a la vida. Ho va dir el seu germà Adolf: la Pepa (Bouis) se n'ha anat aviat, als 58 anys,...

de set en set

Aniversari del Lliure

El divendres 2 de desembre, vaig anar al Lliure de Gràcia per assistir a la representació de L'espera, una obra de l'italià Remo Binosi dirigida per Juan Carlos Martel. Els personatges són tres dones...

Sobre la capacitat de commoure
del dramaturg rus

Txèkhov i la fragilitat humana

No recordo que ningú m'hagi preguntat mai de manera concreta quin dramaturg em commou més, però, cosa rara, per a aquesta hipotètica pregunta tinc una resposta clara: Anton Txèkhov. He vist diferents...

de set en set

Urgències

Com ho fan tantes altres persones a cada moment, fa uns dies vaig acompanyar un familiar a urgències. Era un cap de setmana i, retallades hi obliguen, estava tancat el CAP corresponent, de manera que...

de set en set

L'última pel·lícula

The last picture show/L'última pel·lícula, de Peter Bogdanovich, deu ser una de les obres cinematogràfiques més tristes que existeixen. Rodada el 1971, el seu director hi va evocar l'esperit crepuscular...