de set en set

Salvar la temporada

Els treballadors del Liceu van proposar renunciar a la paga extra d'estiu per evitar un ERO temporal que, a més d'afectar-los laboralment, suposaria la cancel·lació de diversos espectacles, entre els...

de set en set

El gran Gazzara

Ben Gazzara era (encara és perquè perviu en els films que va interpretar i suposo que en la memòria dels vius que van veure'l al teatre) d'aquella mena d'actors que no han de dir res i tampoc fer res...

‘El mercader de Venècia' comença amb un home trist

La tristesa dels mercaders

“No sé, a fe meva, per què estic tan trist. Em capfica; vosaltres em dieu que us capfica també aquesta tristesa; però com l'he pescat, com l'he trobat, com hi he anat a parar, de què es compon i...

de set en set

Abandó

Vaig anar al Liceu per veure un muntatge que recupera Il burbero di bon cuore, una d'aquelles òperes de Vicent Martín i Soler de les quals diuen que van tenir més èxit a la seva època que les de Mozart,...

de set en set

Desmemòria i invenció

Ha passat una setmana des de la mort de Manuel Fraga i, afortunadament, han anat apareixent opinions contràries a la glorificació d'aquest polític un cop va saber-se la notícia del seu traspàs. Hi...

A propòsit de l'exposició de fotografies de Claude Cahun a La Virreina

El desig de ser una altra

A Aveux non avenus, és a dir, a les seves confessions no avingudes més atentes a la vida imaginària que al relat autobiogràfic, Claude Cahun (1894-1954) va escriure: “Els moments més feliços de...

de set en set

De tot i de franc

Circulant en cotxe per l'Empordà, escoltava la ràdio una mica distreta, de manera que no vaig entendre en quin poble haurien de copagar una guarderia pública i tampoc el nom, ni el càrrec, del polític...

El Madrid, una altra vegada

Jo, sincerament, per les festes de Nadal vaig fer com alguns jugadors del Real Madrid, és a dir que vaig aprofitar per anar a menjar i beure (i beure i menjar) a casa “del pare, de l'oncle, de la tia,...

de set en set

Salvem El Punt Avui

En el transcurs dels últims vint-i-tres anys, he escrit milers d'articles a El Punt i tot just uns pocs a El Punt Avui, però sento que aquest que ara començo és el més important. També el més difícil...