Apunts

A reveure, sor Leonor Casajús Rosel

Filla de la Caritat de Sant Vicenç de Paül

M’ha arribat la notícia que sor Leonor acaba d’entrar a la casa del Pare després d’haver caigut i haver-se trencat un fèmur fa uns dies. No ho ha superat. Seria injust que no dediqués unes ratlles que podrien ser pàgines de totes les monges de l’època dels meus pares que he acomiadat. En queda alguna al servei de joves que depèn de la Sopa, però sor Leonor és la darrera de les grans. El 14 de novembre hagués fet 100 anys.

Va fer la vocació el 23 de desembre del 1949 i va arribar a la nostra ciutat el 1950. De professió infermera, va tenir cura dels nens malalts, però va passar per tots els departaments de la casa lactància parvulets i molt més. Em va conèixer amb 3 anyets, ja que teníem la tia sor Pilar, germana del meu avi, i anar a l’hospici antic, on ara hi ha la Casa de Cultura, era una obligació cada festivitat. Els nostres pares es varen conèixer allà abans de la guerra i treballaven tots dos, i amb orgull dic que aquesta institució la sento com la meva segona casa.

Sor Leonor va ser qui em va curar els penellons quan tenia 16 anys. En saber-se la notícia, nenes que ara són àvies ploraven recordant moments viscuts amb ella. Sabia fer de tot i sobretot substituir qui no tenien. Sor Pilar, tia de la meva mare, havia estat a la bugaderia en època de carbons, va passar a cuidar-se de la cuina fent aquelles gran perolades. La mare els ensenyava a fer els iogurts per a la mainada. Vaig conèixer la negror de les seves parets el dia que es traslladaren a la que seria la Llar Infantil Nostra Senyora de la Misericòrdia al Puig d’en Roca. En arribar deien que tocaven al cel. La tia va enllitar i li van posar a la cuina sor Andrea, que l’ajudava. Era com un filla, deia; llavors la varen traslladar i sor Leonor la va rellevar plenament amb tota la dedicació a la cuina, i era una gran cuinera, quan per manca de vocacions les varen traslladar en un pis junt amb sor Teresa i altres. Varen continuar dedicant la seva vida a la gent més vulnerable juntament amb el mossèn. Han estat monges estimades i han deixat una petjada inesborrable a la nostra ciutat, a la qual han dedicat la vida.

La notícia del seu trasllat junt amb sor Teresa Sitges el 17 de gener del 2017 per anar a l’Obra Social Verge del Mar de les Filles de la Caritat a Montgat va sacsejar els seus sentiments. Varen deixar Girona i la seva gent i varen marxar amb ànims i varen repartir records. No fa massa ens va deixar sor Teresa, que cuidava de sor Leonor. Penso que ha estat ella qui l’ha cridada, no es resistia a estar sola.

Sor Leonor ha tingut un bonic comiat. Sor Teresa amb totes les germanes que les han precedit, i potser el gran amic Domènec Fita i nen de la casa que no fa massa ens va deixar, l’hauran anat a a esperar per gaudir de la casa del Pare.

Sor Leonor, quan vegi els de casa els digui que m’ajudin i al Raimon que intentaré portar el llibre. Permeti’m que sigui la veu de molts nens i nenes anònims que varen sentir el escalf de les seves mans i li dirien: “Gràcies, sor Leonor, per estimar tant. Descansi en pau.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.